Qui? Què? Quan? Com? On? Per què?

Ei projectes de periodistes i visitants aliens!!

Això és un blog manat pel professor Perceval on, com els de la classe sabeu (cal tenir cortesia amb les possibles visites de fora del nostre entorn habitual....), aquí es tracta d'anar-hi penjant alguns treballs d'aquesta assignatura com són una fantàstica entrevista a Ignasi Salvat (en dos formats: estil directe i estil indirecte) i una súpercrònica sobre la diada de Sant Jordi a "un tipus de localitat" anomenada Ripoll, bressol de Catalunya!

M'encantaria molt poder-vos oferir més textos fantàstics però diguem, sense embuts, que altra feina tinc! Vinga, que tingueu una virtuosa visita a jomateixGiiP!

Un Sant Jordi eclipsat per la rutina

S’aixeca un dia radiant a Ripoll i, amb ell, l’interrogant sobre si un Sant Jordi en cap de setmana serà gaire productiu. Per començar, ja no hi ha gaires senyeres penjades als balcons i finestres. Un signe de festa inequívoc que, si marca absència, possiblement signifiqui una manca de festa. Potser el fet que els dissabtes es desplegui el mercat setmanal pels carrers i palces del centre omplirà el paisatge de roses i llibres a les mans dels que passegin.
Ben d’hora al matí, les primeres parades del mercat es van instal·lant per la plaça Gran, la plaça de Sant Eudald, la plaça de la Llibertat i la plaça d’Anselm Clavé. També, com cada dissabte, el tram final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer s’omple de fruita i verdures. Mica en mica, també, el paisatge propi de Sant Jordi va treient dissimuladament el nas. La plaça de l’Ajuntament pren el protagonisme, acollint les típiques parades que normalment hi havia a la plaça Sant Eudald: les de llibres i roses de l’IES Abat Oliba, l’Escola d’Adults... I com no, no podia faltar la biblioteca al carrer, oferint llibres en préstec i venent exemplars que no han tingut repercussió, entre els quals destaca el manual Ciència Política, de l’actual Conseller de Justícia Josep Maria Vallès. També a la plaça Abat Oliba s’instal·la la prolífica parada de “La Filatèlia” com ho fa la de “Can Maideu” a la plaça Clavé o aquella mítica parada que molts menuts recorden, del Parvulari Avet, a la plaça d’en Dama. Pel que fa a les roses, també en venien els de l’”Alarcon” a la plaça Cívica o l’Elisabet del Decorflor al principi de les parades del mercat, a la plaça Gran.
El centre de la vila comtal s’omple, com cada dissabte, de dones amb carrets i cabassos, acompanyades dels crits de la gitana que ven “calces a un euro”, insistint que “qui no en té és perquè no vol” o de l’home que ho ofereix “tot a tres euros”. Un tràfec constant, trencat ocasionalment per alguna parella enamoradissa que passeja amb alguna rosa entre mans.
Sens dubte s’enyoren les corrues de nens de parvulari inseparables de la seva anella de la corda, tot seguint els passos de la professora, que els diu que donin roses a les noies maques. Les típiques roses de paper que han confeccionat prèviament a classe. També es troben a faltar els grupets de nois i noies que, aprofitant la pausa dels jocs florals, es passegen, entrepà en mà, pel carrer Sant Pere gaudint d’uns minuts de “llibertat”. O el millor, els nens i nenes que volten despistats intentant obtenir un bon resultat a la gincana que els professors de l’escola els han preparat.
Tot i això, aquest any es percep la imatge tendra de la persona anònima que, mentre mira l’aparador d’una botiga, encurioseix llegint un fragment del Quixot que té continuïtat a l’aparador del costat, tot marcant un recorregut literari que abraça totes les botigues de l’”Arricomerç” ripollès.
Grupets de gent abandonen progressivament la rutina del mercat per fer un cop d’ull a les parades de llibres i roses per complir amb la tradició.
Trenca l’ambient, però, un enterrament al monestir, d’un personatge reconegut de la política ripollesa. Ja sigui per casualitats de la vida, l’adolorit fill es diu Jordi.
Continua, però, la diada amb l’acte d’entrega dels premis Gerbert a treballs de recerca juntament una exhibició de cal·ligrafia medieval a la Sala Abat Senjust. El sol, que al llarg del matí ha anat anunciant que ja es poden treure les plantes al balcó, arriba al seu punt àlgid tot donant pas a la tarda. El mercat va despareixent dels carrers i a la plaça Sant Eudald, el seu lloc l’ocupen els jocs tradicionals. La canalla gaudeix de la tarda jugant a fer equilibris amb una bola que ha de passar per sobre dos palets horitzontals de fusta fins arribar a l’altre extrem de la taula o fent altres activitats que contrasten amb els gustos audiovisuals tant “populars” actualment. Mentrestant, els pares queden embadalits davant l’entreteniment feliç dels fills.
Els carrers es van omplint de locals i forasters que venen a fruir de l’ambient de Sant Jordi. Alguns, ho acompanyen amb els primers gelats de l’any.
A la plaça de l’Ajuntament el taller de cal·ligrafia es desplaça al carrer per fer arribar la destresa als visitants que volien participar a l’escriptura, paraula per paraula, d’un fragment de poesia en uns fulls col·locats ordenadament al terra de la plaça. També es podia adquirir un punt de llibre amb el nom escrit manualment per un professional.
Més tard arribava el torn de la literatura oral amb “L’hora del conte”, davant la parada de la biblioteca al carrer. Una hora més tard, el conte ofert per Josep Roura va donar pas a una ballada de sardanes amb la Principal de Berga. Una bona manera, sens dubte, per clausurar una jornada catalana per excel·lència.
Abans, però, les parades fan balanços. A “Can Maideu” comenten que els Sant Jordis en caps de setmana mai són bons, perquè la gent va a Barcelona i es troben a faltar les escoles i els que fan el volt tot sortint de treballar. Com a paradoxa, a “la Filatèlia” diuen que ha estat un bon Sant Jordi, igual que si hagués estat entre setmana. Tot i això, lamenten que “el que es ven és l’últim llibre que ha sortir per la tele i que l’han explicat”. A les parades de roses es comenta que havent sigut cap de setmana, ha vingut gent de fora que ha compensat la que ha anat a Barcelona.
Un Sant Jordi, doncs, que a Ripoll ha estat bastant eclipsat per la rutina dels dissabtes, tot passant un cert punt desapercebut respecte les darreres edicions. Ara, però, l’activitat ripollesa ja es prepara per afrontar una llarga i intensa Festa Major que s’allargarà durant tota una setmana.

“S’ha de potenciar l’adopció de matrimoni pare i mare, però no s’han d’excloure casos concrets de parella homosexual”

Entrevista en estil directe

Ignasi Salvat, exprovincial dels jesuïtes catalans, imparteix cursos de preparació matrimonial i acceptaria preparar una parella homosexual

Parlant de les realitats socials que acostumen a confrontar la opinió de l’Església amb l’acció de govern, Ignasi Salvat, exprovincial dels jesuïtes catalans que imparteix cursos de preparació matrimonial, mostra una opinió comprensiva i dialogant. Al clima de la conversa mantinguda amb ell predomina la voluntat divulgativa de la percepció cristiana del matrimoni. Salvat tracta el món del matrimoni amb una profunditat directament proporcional a la importància que assegura que posseix, i sorprèn amb les posicions ideològiques que mostra, tot posant de manifest com n’és de polièdrica l’Església catòlica.

Finalment sembla que el govern espanyol s’ha decidit a regular la unió de parelles homosexuals. Òbviament s’ha fet evident l’oposició de l’Església espanyola sobre aquest tema. A títol personal, què opina sobre aquest fenomen?

Jo penso que havien d’haver legalitzat la unió homosexual, perquè sembla que és una necessitat que hi ha aquí, com es va fer a Catalunya, unió estable de parella. I la consellera Núria de Gispert era d’un equip de preparació de matrimonis... o sigui, cristiana: no li van dir matrimoni.

Quin motiu va comportar el fet d’evitar aquesta definició?

Perquè el matrimoni té una qualitat especial de relació entre home i dona, i això és molt important perquè és la complementarietat, la diferència; perquè som diferents i ho hem d’acceptar. I si no ens veiem diferents homes i dones, aleshores per això fracassen els matrimonis. Perquè el masclisme és no acceptar la diferència, sinó la subordinació.

Entre altres coses, quin matís hi hauria hagut si la unió de parelles homosexuals s’hagués anomenat matrimoni?

Si es fa això, que per això es desitja que sigui matrimoni i no una altra cosa, llavors pots adoptar. Però bueno, igual podrien adoptar una unió estable de parella, encara que la llei catalana no contemplava l’adopció.

Quin inconvenient hi veuria en l’adopció per part de parelles homosexuals?

Doncs respecte l’adopció de parelles homosexuals doncs clar, hi ha un problema teòric que no tindria de treure el problema pràctic. El problema teòric és que nosaltres necessitem en la societat on estem vivint, la figura de pare i mare, i això ho deia l’altre dia mossèn Claret: “Jo estic treballant en dos centres d’acollida de nens abandonats, etcètera, i ens passa la Generalitat la visita i ens estan insistint que cada cop els hi ensenyem la funció del pare, la funció de la mare, perquè són molt importants per l’estabilitat d’aquest nen”.

Així des del seu punt de vista exclouria la possibilitat que dues persones del mateix sexe puguin adoptar una criatura.

Des del punt de vista teòric jo crec que s’ha de potenciar l’adopció de matrimoni pare i mare, però penso que no s’ha d’excloure la possibilitat, diríem, de menor grau, de l’adopció en alguns casos concrets, positius, de parella homosexual, perquè conec alguns casos que ha estat positiu. Però no hi ha dubte que les estadístiques diuen que és igual que sigui home i dona o dos homes o dues dones, no és veritat. Això hi ha estudis que demostren que no és veritat.

Algun exemple d’aquesta possibilitat positiva a no excloure?

Hi ha parelles, especialment lesbianes, que tenen molta capacitat pedagògica, ho poden fer molt bé, jo no veig per què se’ls hagi d’excloure d’aquesta possibilitat. Jo no estic tancat a casos concrets, però no ho igualaria. Jo he conegut la directora de l’Institut Català d’Acollida i Adopció i ella diu: “Nosaltres fem l’adopció amb exàmens, proves i es puntua”. I jo crec que la puntuació d’un matrimoni home i dona ha de ser superior en en tant en quant té això a una parella del mateix sexe. Però pot ser que aquesta parella del mateix sexe per cultura, per manera de ser tingui unes altres qualitats molt més que el conjunt, a lo millor sigui més apta aquesta. Jo dic que en teoria, el govern el que ha de fer és promocionar les coses que siguin millor pels fills. Ara, això no treu que hi hagi excepcions.

Però haurà de ser alguna situació una mica singular...

És que jo tinc un cas d’una parella que va morir amb un accident de cotxe, un pare i una mare, i el nano va dir: “Home, m’agradaria viure amb el Pepe”. I el Pepe vivia amb un tio, era homosexual. I aquest nen ha estat educat estupendament. Per què havien de prohibir que aquest oncle tingués la responsabilitat d’acollida? Però són casos concrets. I en canvi, la teoria, home, necessita un pare i una mare... no és merament el dret dels homosexuals a tenir fills sinó el dret dels nens a tenir pare i mare.

La seva principal tasca dins la congregació religiosa és la preparació prematrimonial de parelles. Vostè acceptaria fer la preparació d’un matrimoni homosexual?

Sí, el que passa és que ells no ens acceptarien –en un to trist-. Però si ens coneguessin, doncs clar, és clar que sí. Perquè els temes de fons, hi hauria algun tema més complicat.
Jo vaig fer un programa a la COM Ràdio i van venir una parella de lesbianes, que jo la coneixia a ella, que havia estat secretària del Col·lectiu de Gais i Lesbianes, però la seva companya actual era duríssima. Li deia: “escolta’m, tu no veus que hi ha una diferència que els pares siguin un home i una dona o que siguin dos dones? i ella respongué en to irat- Cap diferència! Hem d’acabar amb això...”. Si no ho veieu això jo... ja plego, ja sí que no hi tinc res a dir.

Vocació i afició -el perfil

Ignasi Salvat (Barcelona, maig del 1931) autodefineix la seva joventut per la passió pel futbol, “sempre” culé, i les noies. Un tema, el futbol, que apareix recurrentment dins les seves explicacions. No obstant, salta a la vista el fet que als 16 anys va ser jugador de l’Espanyol, tot participant a un campionat a Suïssa, la primera vegada que un equip espanyol creuava la frontera després de la guerra civil. En relació a aquest conflicte, assegura que encara recorda la imatge dels tancs baixant pel Passeig de Gràcia.
Realitza els seus estudis a Catalunya, entre altres llocs a l’Institut Químic de Sarrià, mentre que el darrer curs el va dur cap a París.
Salvat confessa que la vocació li ve en motiu d’una retirada durant la qual interioritza la idea que Jesús “estimà els seus fins a l’extrem”. D’aquesta manera, doncs, entrà a la Companyia de Jesús. Des del 1978 fins al 1984 va ocupar el càrrec de Provincial dels jesuïtes de Catalunya. Un any després i fins al 1995, va fer un salt a l’escala i va posicionar-se com responsable dels jesuïtes d’Europa. No obstant això, no troba motius per marcar distàncies i exigeix als seus interlocutors de la quotidianitat un tracte “de tu”.
Els seus camps de saviesa giren a l’entorn de la filosofia, la teologia, el dret canònic. Uns coneixements que transforma amb lliçó a la Facultat de Teologia de Sant Cugat. La seva col·laboració al món universitari segueix a la Universitat de la Pau.
Actualment i des del 1969, Ignasi Salvat inicia dins la comunitat la seva tasca d’impartir cursos de preparació prematrimonial per a parelles. Una feina on insisteix en la necessitat de “diàleg entre parelles”.
L’interès que desperta als mitjans de comunicació tant els seus coneixements com la seva posició dins el món jesuïta fan que tot sovint se’l convidi a la televisió o la ràdio per donar la seva visió del món. I és que ell mateix també hi mostra una predisposició i una atenció especials.
Això sí, la seva passió dins el món comunicatiu se centra al cinema. És un gran seguidor del setè art i un gran crític. Aquesta motivació l’ha portat a combinar la seva feina de la parròquia amb la direcció del Cineclub Borja, tal i com diu somrient per sota el nas, “el millor del món”. I és que Ignasi Salvat trenca els estereotips que qualsevol es creure sobre els capellans: mostra una combinació compenetrada entre vocació i afició.

“S’ha de potenciar l’adopció de matrimoni pare i mare, però no s’han d’excloure casos concrets de parella homosexual”

Entrevista en estil indirecte

Ignasi Salvat, exprovincial dels jesuïtes catalans, imparteix cursos de preparació matrimonial i acceptaria fer-ne amb parelles homosexuals

Últimament, sembla ser que el govern espanyol s’ha decidit a regular la unió de parelles homosexuals. Òbviament s’ha fet evident l’oposició de l’Església espanyola sobre aquest tema. Ignasi Salvat, però, exprovincial dels jesuïtes catalans que imparteix cursos de preparació matri-monial, mostra el seu acord respecte aques-ta legalització de la “unió homosexual”, explicant que és una necessitat que existeix. Tot i això, evita en el seu discurs la paraula matrimoni, ja que aquest tipus d’unió “té una qualitat especial de relació entre home i dona”, que es fonamenta en la “complementarietat, la diferència”. Com afegeix, si aquesta diferència no es manifesta, llavors apareix el fracàs. En aquest sentit, posa per exemple el masclisme, que comenta que suposa “no acceptar la diferència, sinó la subordinació”.
____Pel que explica Salvat, el matrimoni implica poder adoptar. Per aquest motiu es desitja la consideració de matrimoni per a les unions homosexuals.
En relació a la possibilitat d’adopció per part de parelles del mateix sexe, Ignasi Salvat hi destaca un “problema teòric”. Explica que tal com funciona la nostra societat són necessàries les figures del pare i de la mare. De fet, ell mateix posa per exemple la situació d’un company seu que col·labora en un centre d’acollida de nens abandonats. Pel que comenta, des de la Generalitat se’ls insisteix que s’ensenyi als interns la funció del pare i la de la mare, “perquè són molt importants per a l’establiment d’aquell nen”.
____Atesa aquesta necessitat exposada, però, Salvat opina que “no s’ha d’excloure la possibilitat” que les parelles homosexuals puguin adoptar criatures en casos determinats i “positius”, tot i que cal “potenciar l’adopció de matrimoni pare i mare”. En relació a aquest tema, comenta el seu desacord respecte a algunes estadístiques que descriuen que és igual parlar d’una parella heterosexual com homosexual, en les seves dues variants. “Hi ha estudis que demostren que no és veritat”.
____Per si sol, Ignasi Salvat proposa alguns exemples per il·lustrar aquestes situacions determinades en què des del seu punt de vista permetria una adopció per part d’una parella homosexual. Primer de tot, comenta que hi ha parelles de lesbianes “que tenen molta capacitat pedagògica, ho poden fer molt bé”. En aquest cas no entén per quin motiu se les ha d’excloure d’aquesta possibilitat. No obstant això, Salvat especifica que no està “tancat a casos concrets”, però tampoc ho igualaria a tots els casos.
____Com explica Salvat, la mecànica de funcionament de l’Institut Català d’Acollida i Adopció es basa en exàmens i proves que atorguen una puntuació determinada a la parella candidata a adoptar. Salvat, veuria amb bons ulls que una parella homosexual hi participés, però matisa que “la puntuació d’un matrimoni home i dona ha de ser superior” respecte la d’una parella homosexual. En aquest sentit, no descarta, però, que una parella del mateix sexe pugui ser “més apta” que una d’heterosexual. Tot i això, la decisió la posa a les mans del govern a qui demana que promocioni “les coses que siguin millor pels fills”.
____Després d’exemples genèrics, Ignasi Salvat comenta un cas que li és proper. Una parella va morir en un accident de trànsit, de manera que va deixar orfe el seu fill. El nen, va demanar poder viure amb el seu tiet, que era homosexual i vivia amb la seva parella. Finalment es va optar per donar la custòdia al tiet i aquest nen “ha estat educat estupendament”. Salvat no hauria entès, en aquest cas, que no s’hagués permès al tiet d’acollir el seu nebot. Però tal i com recalca, “són casos concrets”. No obstant això, afegeix que no s’ha de tenir en compte únicament el dret dels homosexuals a tenir fills sinó que no s’ha d’oblidar “el dret dels nens a tenir pare i mare”.
____Dins d’aquestes opinions no s’ha de perdre de vista que Salvat duu a terme la tasca d’impartir cursets de preparació prematrimonial de parelles. Davant la situació que s’està plantejant en les noves formes de convivència, no dubta d’afirmar rotundament que estaria disposat a impartir aquesta preparació prematrimonial a parelles del mateix sexe. Tot i això es lamenta tristament que aquest col·lectiu no els acceptaria. De seguida, però, afegeix: “Si ens coneguessin, doncs clar, és clar que sí”. Salvat comenta que els temes de fons serien els mateixos, tot i que possiblement “hi hauria algun tema més complicat”.
____Ignasi Salvat, però, posa de manifest que encara hi ha distàncies que els separen. Unes distàncies que sembla que puguin desmotivar el seu intent conciliador entre l’Església i l’homosexualitat. Ho explica a tall d’un exemple. En un programa en què participà de contertuliant amb una parella lesbiana, Salvat li demanà a una d’elles dues: “No veus que hi ha una diferència que els pares siguin un home i una dona o que siguin dos dones?”. La dona va respondre, segons el to en què ho reprodueix Salvat, de forma bastant irada, que no hi ha cap diferència. En aquesta situació, Salvat es resigna i sospira: “Si no ho veieu això jo... ja plego, ja sí que no hi tinc res a dir”.